FITXA 9: QUÈ ÉS UNA PLANTA?

20/1/2015.

Fitxa 9: Què és una planta?

1. Què és una planta? Quines són les característiques principals de les plantes? 

Una planta és un ésser orgànic que viu i creix, però sense mudar de lloc per impuls voluntari. Es tracta dels vegetals com els arbres o les hortalisses.

Una planta és un ésser viu pluricel·lular (es un  organisme, que està constituït per més d'una cèl·lula ) autotròfia ( és un sistema d'obtenció da matèria orgànica produïda en el mateix organisme).

Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic ( és la ciència que estudia les reaccions químiques i internacions produïdes en organisme vius ) de la fotosíntesi oxigèrica ( és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar).

· Característiques:

- Organisme capaços de sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

- Fotosíntesi:

· Reacció de síntesi de la matèria orgànica.

· Exclusiva dels vegetals.

- Absorbeixen els nutrients com a sals dissoltes o en forma de gas.

- Els residus metabòlics són aigua,  diòxid de carboni i oxigen.

- Complexitat dels teixits molt menor que en els animals.

- No tenen òrgans dels sentits.

- Són incapaços des de plaçar-se.

- Cromoplasts:

· Contenen pigments no fotosintètics que donen color a flors i els fruits 

  2. Totes les plantes són iguals? A quins grups hi ha de plantes?
No, totes les plantes són iguals.

· Grups de plantes:
- Tal·lofítica:
   · El cos vegetatiu és un tal·lus:
     - Estructura pluricel·lular.
     - De vegades hi ha divisió del treball.
     - No es diferencien arrel, tija i fulles.
- Cormòfits:
  · El cos vegetatiu és un corm:
    - Estructura pluricel·lular.
    - Hi ha divisió del treball.
    - Es diferencia en arrel, tija i fulles.
- Protofítica:
· La forma més senzilla.
· Cèl·lules agrupades o en colònies .
· No existeixen teixits.
· Es dóna entre:
- Algues verd blaves i bacteris (regne moneda)
- Fongs ( regne fongs)
3. A quins grups de plantes pertanyen les del hort?
El grups que pertanyen les plantes del hort és tal·lofítica.

4. Quina són les parts d'una planta "superior", con ho són les plantes del hort. Fe un dibuix detallat i indiqueu cada una ple la seva parts.

5. Quina funció té cada part de la planta?

- Flor: La funció de la flor és produir llavors a través de la reproducció sexual.
- Fulla: Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules a la llum sobre la màxima superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració. Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua però algunes.
- Fruit: La funció principal d'aquest pericarpi és protegir a la llavor.
- Tija: Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta.
- L'arrel: Serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
6. Qui és el proses de creixement de la planta des de que és un llavor des de que és una planta adulta. Expliques-lo.
- Germinació: Consisteix en el procés, el que una espora o una llavor acaba el seu període de dormició, per passar a vida activa.
- Creixement vegetatiu: Quan surten les arrels, la tija ( a vegades fulles); una vegada ha germinat.
- Floració: És el proses en el qual la planta intenta donar nous individus a traves d'una reproducció sexual.
- Pol·linització: Procés en el qual el grada pol·len passa de l'estoma ( aparell masculí ) a l'estigma ( a l'aparell femení ).
- Fecundació: La fecundació és la unió del gamat masculí, amb el gamat femení. Aquesta unió dóna lloc al zigot.
- Maduració dels Fruits: Els fruits contenen la llavors, fins que aquestes maduren.

FITXA 8: Jane Goodall

12/12/2014.  

Fitxa 8:  

- Busqueu informació sobre un o una científic conegut.

 1. Heu de buscar com va ser la seva adolescència, la seva infantesa, si era bo amb els estudis, fotos diverses de edat i perquè es conegut a tot el món. 

Perquè es coneguda aquesta científica perquè va descobrir coses sobre els ximpanzés que nosaltres no sabien.

La seva infantesa: Jane Goodall va néixer a Londres, Anglaterra, el 1934, els seus pares són: Mortimer Herbert Morris-Goodall, un home de negocis, i Margaret Myfanwe Joseph, una novel·lista que va escriure sota el nom de Vanne Morris- Goodall i la seva família era classe mitjana. Com si s'anticipa el futur de la seva filla, el pare de Jane li obsequia amb un ximpanzé de joguina quan compleix dos anys. Des de llavors, els ximpanzés no sortiran mai de la seva ment i del seu cor. Jane estimava els animals des de que era petita, es passava les hores el jardí de casa seva observant els animals. Des de que la seva petites mans van ser capes d'obrir un llibre és va quedar atrapat amb les historia d'animals. Quan llegia els llibres de “ Tarzan “ i “Libro de la selva “ somiava en viatjar Àfrica. Quan era molt petita la seva mare la porta a passar uns dies a la granger de la seva àvia i ella s'encarregava de agafar els ous de les gallines, es va preguntar don venia els ous i pensa per no espantar a la gallina se amagava entre la paga i llavors descobreix com es posen els ous i mostra que ja de petita era una persona molt pansien. Quan Jane surt contenta del galliner se n'adona que alguna cosa estava passam. La seva aventura el galliner havia durat quatre hores i tots estaven preocupats que havia trucat a la policia per anar a buscar-la. 

La seva adolescència : Quan Jane tenia 23 anys va viatjar a Naúrobi, Kenia com secretària. Allà coneix el arqueòleg i paleontològic que es diu Louis Leaked uns de les persones més important, el li va proposar que viatge amb ell a la vall de Olduvai, perquè va veure el seu interes amb els animals. Tres anys desprès ta la oportunitat de anar a investigar sobre els ximpanzés a Tanzania. Com a curiositat no va poder anar sola i la seva mare la havia de acompanyar, els funcionaris no volia que una dona jove estigues sola amb els animals salvatge. Va se llavors quan comença la seva observació amb els ximpanzés, el principi no la volien però desprès la van acceptar. Amb tres mesos descobreix una cosa importam: Els ximpanzés són capaços de fabricar i utilitzar eines que serveixen per arribar a les termites que necessitam per alimentar-ses.

 Jane va fer possible que la vida dels ximpanzés deixin de ser un misteri, va descobrir que els ximpanzés caçaven i que no era vegetarians també que s'ajudaven entre ells i fins i tot hi ha femelles adoptam els ximpanzés orfes. 

Els tres llibres més important són: 

- otra manera de vivir

 - Gracias a la vida.

-  Los diez mandamientos para compartit el planeta con los animales que amamos.

 Els premis més important:

- Legión de Honor de la República de Francia. 

- Premi principe de Asturias. 

- La ONU la reconeix con la missatgera de la pau.

 2. Si sense el que va descobrir, la nostra vida seria igual?

 Gracia a tot el seu treball de investigació, la nostra compressió dels animals al estat salvatges a canviat completa ment. Gracia a ella poden veure que els animals no són tan diferent que nosaltres tenen sentiments i es relaciona entre ells de forma similar.