dilluns, 16 de febrer del 2015

FITXA 9: QUÈ ÉS UNA PLANTA?

20/1/2015.
Fitxa 9: Què és una planta?
1. Què és una planta? Quines són les característiques principals de les plantes? 
Una planta és un ésser orgànic que viu i creix, però sense mudar de lloc per impuls voluntari. Es tracta dels vegetals com els arbres o les hortalisses.
Una planta és un ésser viu pluricel·lular (es un  organisme, que està constituït per més d'una cèl·lula ) autotròfia ( és un sistema d'obtenció da matèria orgànica produïda en el mateix organisme).
Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic ( és la ciència que estudia les reaccions químiques i internacions produïdes en organisme vius ) de la fotosíntesi oxigèrica ( és un procés químic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics, especialment, utilitzant l'energia de la llum solar).
· Característiques:
- Organisme capaços de sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
- Fotosíntesi:
· Reacció de síntesi de la matèria orgànica.
· Exclusiva dels vegetals.
- Absorbeixen els nutrients com a sals dissoltes o en forma de gas.
- Els residus metabòlics són aigua,  diòxid de carboni i oxigen.
- Complexitat dels teixits molt menor que en els animals.
- No tenen òrgans dels sentits.
- Són incapaços des de plaçar-se.
- Cromoplasts:
· Contenen pigments no fotosintètics que donen color a flors i els fruits 
  2. Totes les plantes són iguals? A quins grups hi ha de plantes?
No, totes les plantes són iguals.
· Grups de plantes:
- Tal·lofítica:
   · El cos vegetatiu és un tal·lus:
     - Estructura pluricel·lular.
     - De vegades hi ha divisió del treball.
     - No es diferencien arrel, tija i fulles.
- Cormòfits:
  · El cos vegetatiu és un corm:
    - Estructura pluricel·lular.
    - Hi ha divisió del treball.
    - Es diferencia en arrel, tija i fulles.
- Protofítica:
· La forma més senzilla.
· Cèl·lules agrupades o en colònies .
· No existeixen teixits.
· Es dóna entre:
- Algues verd blaves i bacteris (regne moneda)
- Fongs ( regne fongs)
3. A quins grups de plantes pertanyen les del hort?
El grups que pertanyen les plantes del hort és tal·lofítica.
4. Quina són les parts d'una planta "superior", con ho són les plantes del hort. Fe un dibuix detallat i indiqueu cada una ple la seva parts.




5. Quina funció té cada part de la planta?
- Flor: La funció de la flor és produir llavors a través de la reproducció sexual.
- Fulla: Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules a la llum sobre la màxima superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració. Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua però algunes.
- Fruit: La funció principal d'aquest pericarpi és protegir a la llavor.
- Tija: Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta.
- L'arrel: Serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
6. Qui és el proses de creixement de la planta des de que és un llavor des de que és una planta adulta. Expliques-lo.
- Germinació: Consisteix en el procés, el que una espora o una llavor acaba el seu període de dormició, per passar a vida activa.
- Creixement vegetatiu: Quan surten les arrels, la tija ( a vegades fulles); una vegada ha germinat.
- Floració: És el proses en el qual la planta intenta donar nous individus a traves d'una reproducció sexual.
- Pol·linització: Procés en el qual el grada pol·len passa de l'estoma ( aparell masculí ) a l'estigma ( a l'aparell femení ).
- Fecundació: La fecundació és la unió del gamat masculí, amb el gamat femení. Aquesta unió dóna lloc al zigot.
- Maduració dels Fruits: Els fruits contenen la llavors, fins que aquestes maduren.



dimarts, 20 de gener del 2015

FITXA 8: Jane Goodall

12/12/2014.  
Fitxa 8:  
- Busqueu informació sobre un o una científic conegut.
 1. Heu de buscar com va ser la seva adolescència, la seva infantesa, si era bo amb els estudis, fotos diverses de edat i perquè es conegut a tot el món. 
Perquè es coneguda aquesta científica perquè va descobrir coses sobre els ximpanzés que nosaltres no sabien.
La seva infantesa: Jane Goodall va néixer a Londres, Anglaterra, el 1934, els seus pares són: Mortimer Herbert Morris-Goodall, un home de negocis, i Margaret Myfanwe Joseph, una novel·lista que va escriure sota el nom de Vanne Morris- Goodall i la seva família era classe mitjana. Com si s'anticipa el futur de la seva filla, el pare de Jane li obsequia amb un ximpanzé de joguina quan compleix dos anys. Des de llavors, els ximpanzés no sortiran mai de la seva ment i del seu cor. Jane estimava els animals des de que era petita, es passava les hores el jardí de casa seva observant els animals. Des de que la seva petites mans van ser capes d'obrir un llibre és va quedar atrapat amb les historia d'animals. Quan llegia els llibres de “ Tarzan “ i “Libro de la selva “ somiava en viatjar Àfrica. Quan era molt petita la seva mare la porta a passar uns dies a la granger de la seva àvia i ella s'encarregava de agafar els ous de les gallines, es va preguntar don venia els ous i pensa per no espantar a la gallina se amagava entre la paga i llavors descobreix com es posen els ous i mostra que ja de petita era una persona molt pansien. Quan Jane surt contenta del galliner se n'adona que alguna cosa estava passam. La seva aventura el galliner havia durat quatre hores i tots estaven preocupats que havia trucat a la policia per anar a buscar-la. 
La seva adolescència : Quan Jane tenia 23 anys va viatjar a Naúrobi, Kenia com secretària. Allà coneix el arqueòleg i paleontològic que es diu Louis Leaked uns de les persones més important, el li va proposar que viatge amb ell a la vall de Olduvai, perquè va veure el seu interes amb els animals. Tres anys desprès ta la oportunitat de anar a investigar sobre els ximpanzés a Tanzania. Com a curiositat no va poder anar sola i la seva mare la havia de acompanyar, els funcionaris no volia que una dona jove estigues sola amb els animals salvatge. Va se llavors quan comença la seva observació amb els ximpanzés, el principi no la volien però desprès la van acceptar. Amb tres mesos descobreix una cosa importam: Els ximpanzés són capaços de fabricar i utilitzar eines que serveixen per arribar a les termites que necessitam per alimentar-ses.
 Jane va fer possible que la vida dels ximpanzés deixin de ser un misteri, va descobrir que els ximpanzés caçaven i que no era vegetarians també que s'ajudaven entre ells i fins i tot hi ha femelles adoptam els ximpanzés orfes. 
Els tres llibres més important són: 
- otra manera de vivir
 - Gracias a la vida.
-  Los diez mandamientos para compartit el planeta con los animales que amamos.
 Els premis més important:
- Legión de Honor de la República de Francia. 
- Premi principe de Asturias. 
- La ONU la reconeix con la missatgera de la pau.
 2. Si sense el que va descobrir, la nostra vida seria igual?
 Gracia a tot el seu treball de investigació, la nostra compressió dels animals al estat salvatges a canviat completa ment. Gracia a ella poden veure que els animals no són tan diferent que nosaltres tenen sentiments i es relaciona entre ells de forma similar.



divendres, 5 de desembre del 2014

FITXA 7: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D'UN HORT VERTICAL.

25/11/14.


FITXA 7: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D'UN HORT

 VERTICAL.

1. Buscar informació sobre els horts verticals. ( Què és un hort vertical).

- Text.
L'hort vertical es una manera d'aprofitar l'espai al balcó on pots aprofitar els espais de les parets per cultivar enciams, raves, bledes i plantes aromàtiques. 
L'estructura de l'hort vertical es d'Acer galvanitzat i esta dividit en tres parts on podràs cultivar diferents plantes.


- Fotos.



- Vídeos.
https://www.youtube.com/watch?v=2RyQ0MgkCrE

2. Esbós ( croquis) i una breu descripció.
El meu l'hort vertical el fabricaren amb material reciclat. Fare servir ampolles d'aigua de dos tipus una és més petita de 2L per plantar tomaqueres i enciams, i unes altres de 5L per plantar les pastanaga i tomaqueres, el meu l'hort vertical esta pensat per estar penjat pel sostre amb un pal i penjants les corda.




3. Quines materials necessitós.
- Ampolles d'aigua de dos tipus un de 2L i el altre de 5L.

- Terra.

- Llavor.
4. Eines que necessitós.
Cúter.


- Corda.


- Pal llarg.
5. Procés de construcció.
Primer agafar les ampolles i tallar en les mides que vaig posar.
Segona fer un furat per posar les corda.
Tercer ficar la corda i col·locar on va les ampolles.
Quart ficar el pal en la paret en l'alçada que vull.
Cinquet ficar les plantes que plantaren.

6. Planols.

dilluns, 1 de desembre del 2014

FITXA 6: QUE PLANTAREM.


21/11/14.

FITXA 6: QUE PLANTAREM.

1. A partir de la fitxa on hi ha el calendari de cultiu, heu de deduir la següent:
A) Quines plantes podem trasplantar i quan les podem collir ( només em de mirar aquells plantes que podem plantar als mesos de novembre, desembre i gener). 
B) Busquem informació sobre les plantes trobades en l'apartat anterior. Buscarem el següent:
- Com és la planta? 
- Quina part ens mengem?  
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).  



A) Bleda: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 All: ( gener, novembre i desembre) = Sembra a l'aire lliure

 Api: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 Albergínia: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Collita

 Moniato: ( gener) = Sembra a l'aire lliure, ( novembre) = Collita
 Carbassa: ( novembre i desembre) = Collita
 Canonges: ( gener, novembre i desembre) = Collita
 Ceba: ( gener i desembre) = Sembra protegida i Collita
 Col: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Trasplantament i Collita
 Coliflor: ( gener, novembre i desembre) = Collita
 Escarola: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre) = Collita
 Espinac: ( novembre i desembre) = Collita
 Pèsol: ( novembre i desembre) = Collita
 Fava: ( gener) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, ( desembre) = Sembra a l'aire          lliure i Collita.
 Enciam: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, Trasplantament i Collita, ( desembre) = Collita
Nap: ( gener) = Sembra protegida
Meló: ( gener) = Sembra a l'aire lliure 
Julivert: ( gener) = Sembra protegidaCollita, ( novembre) = Trasplantament i Collita,                ( desembre) = Collita
Porro: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre ) = Trasplantament i Collita
Rave: (gener i desembre) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure i Collita, (desembre) = Collita
Remolatxa: (gener) = Sembra protegidaCollita, (novembre i desembre) = Trasplantament i Collita
Ruca: ( novembre) = Collita
Tomàquet: ( gener) = Sembra protegida
Pastanaga: ( gener, novembre i desembre) = Collita

Bleda:
- Com és la planta? 
La bleda és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica. Planta anualbiennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada, fulles en roseta glabres verdes la penca de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mm.
- Quina part ens mengem?  
La part que és mengem es les fulles.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).  




All:

- Com és la planta?
El bulb, amb una mida entre mitjana i gran, està compost per un nombre variable de "dents" de color morat, entre 8 i 10, i protegits per una túnica de color blanc que formen el que es coneix com a "cap d'all".
 - Quina part ens mengem?  
El bulb, de pell blanca, forma un cap dividida en grills que comunament són anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cadascun dels quals es troba embolicat en una prima capa de color blanc o vermellós
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 


Api:

- Com és la planta?
 És una planta bianual. Durant el primer any produeix les fulles i durant el segon any produeix la flor.
 - Quina part ens mengem? 
La part que es mengem és les fulles i la tija.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 






Albergínia:


- Com és la planta?
La Albergínia, o Solanum melongena, és una planta herbàcia anual de la família Solanaceae, originària de l'Índia. La seva tija és forta, pubescent, rígid i ramificat. No sobrepassa els 80 cm d'alt. Té fulles grans, verdes, alternes, senceres, amb petites espines a les nervadures, vores fistonats i llargs pecíols. Les seves flors neixen en ramells de tres o cinc però només una és hermafrodita i fructificarà bé, és la que està unida per un peduncle fort a la tija.
 - Quina part ens mengem?
La part que és mengem es la fruita que és diu albergínia.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 






Enciam:


- Com és la planta?
L'enciamés una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa. Sovint es conrea com una verdura de fulla, però també per la seva tija i les llavors.
 - Quina part ens mengem?
La part que és mengem d'enciam són les fulles.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 
 Enciam Orejona Var:


Enciam Verd Crespa Camila:


Enciam Diveria RZ:







Tomàquet:


- Com és la planta?
 Tomàquet és de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques.
 - Quina part ens mengem?
És mengem la fruita que es diu tomàquet. 
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Tomàquet d'amanir:

Tomàquet Montserrat:

Tomàquet de Pera: 




Pastanaga:


- Com és la planta?
La pastanaga és una planta bianual que forma l'arrel i algunes fulles durant el primer any i la tija i les flors durant el segon. És clar que això gairebé mai ho veiem perquè la conreem per la seva arrel i la collim durant el primer any. A l'hort urbà, si no tenim molta profunditat, podem sembrar més juntes i collir més petites.
 - Quina part ens mengem?
Les fulles SÓN comestibles i altament nutritives, riques en proteïnes, minerals i vitamines. Les fulles de les pastanagues abunden en potassi, la qual cosa pot fer amargues i per això es limita el seu ús en els àpats i la fruita que esta a sota de la terra.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 
Pastanaga porpra
 Pastanaga blanc
 Pastanaga taronja

dilluns, 20 d’octubre del 2014

FITXA 5: JORNADA VERDA.

FITXA 5: JORNADA VERDA.

1r: Mapa de Manresa.
Captura pantalla= Foto per editar posant els punts per on passarem.
2n: Punts Marcats sobre la foto-mapa.
1. Institut. 
2. Plaça Catalunya.
3. Pont nou.
4. Parc de Cardener.
5. Pont vell.
6. Font de Sant Pau.
7. Mal Balç.
8. Abocador.
9. Pedrera.
10. Bufalvent.
11.Cal gravat.
3r: Explicar cada punt. I posar una foto de cada punt.

1 i 2:


3.
1. Institut: Lluís de peguera. Centre escolar, més tard Institut Lluís de Peguera. És un projectat cap al 1906. Havia fet primer un projecte per un solar en el carrer Carrió cantonada Saclosa, però havent canviat el seu emplaçament, aprofità els mateixos plànols obrint però les ales laterals a l'ésser el solar més ampli. Consta d'un cos central amb accessos i aula magna i dos laterals. Malauradament hi han hagut moltes reformes, tanmateix en l'actualitat.


2. Plaça Catalunya: Es una plaça que esta a Manresa on el mitg hi ha un colegi i també hi ha un parc .




 3. Pont Nou: Pont Nou de Manresa és un pont que travessa el riu Cardener a l'alçada del cementiri de Manresa. És un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construït a principis del segle XIV sota la direcció de l'arquitecte barceloní Berenguer de Montagut, que també projectà les esglésies de la Seu i del Carme. 


 4. Parc del Cardener: Amb uns vuit quilòmetres de longitud. Actualment l'Ajuntament de Manresa està impulsant una important actuació entre el Pont Nou i el Pont del congost per a l'adequació de l'espai com a parc compatible amb el lleure urbà.



 5. Pont Vell: El pont Vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. El pont ha sofert diverses destruccions. El pont,  que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25m sobre el cabal del riu.


 
6. Font de Sant Pau: Era una font en un lloc humit amb moltes plantes i poc sol. Estava situada en un lloc baix de la carretera i no es potable l'aigua.



 7. Mal Balç: El Mal Balç ( Manresa ) és un exemple de vessant esglaonat com a conseqüència de l'erosió diferencial. En aquest indret, com a tot el sud de Manresa, abunden els fòssils marins.


8. Abocador: L'abocador de residus municipals del Bages es troba al terme municipal de Manresa. La seva titularitat és pública des de 1982 en que va passar de ser un abocador incontrolat a ser gestionat per la Mancomunitat de Municipis.


9. Pedrera: Es tracta d'una antiga pedrera que es va deixar d'explotar fa una anys però que encara hi ha molta pedra per treure. Es pedra de molt bona qualitat amb un beta blava. Mes avall de la pedrera hi ha uns camps que poden cultivar. En total es de 11.000 m2. El terreny es troba agafant la carretera que segueix el riu sortint del Xup a un Km mes o menys.


10. Bufalvent: Em passar per un recorregut on havien diferents naus industrials on feien diferents coses.


 11. Cal graval: Es una plaça que esta el costa de Balconada i també hi ha un institut i restauram.