21/11/14.
FITXA 6: QUE PLANTAREM.
1. A partir de la fitxa on hi ha el calendari de cultiu, heu de deduir la següent:
A) Quines plantes podem trasplantar i quan les podem collir ( només em de mirar aquells plantes que podem plantar als mesos de novembre, desembre i gener).
B) Busquem informació sobre les plantes trobades en l'apartat anterior. Buscarem el següent:
- Com és la planta?
- Quina part ens mengem?
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
A) Bleda: ( gener, novembre i desembre) = Collita
All: ( gener, novembre i desembre) = Sembra a l'aire lliure
Api: ( gener, novembre i desembre) = Collita
Albergínia: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Collita
Moniato: ( gener) = Sembra a l'aire lliure, ( novembre) = Collita
Carbassa: ( novembre i desembre) = Collita
Canonges: ( gener, novembre i desembre) = Collita
Ceba: ( gener i desembre) = Sembra protegida i Collita
Col: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Trasplantament i Collita
Coliflor: ( gener, novembre i desembre) = Collita
Escarola: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre) = Collita
Espinac: ( novembre i desembre) = Collita
Pèsol: ( novembre i desembre) = Collita
Fava: ( gener) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, ( desembre) = Sembra a l'aire lliure i Collita.
Enciam: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, Trasplantament i Collita, ( desembre) = Collita
Nap: ( gener) = Sembra protegida
Meló: ( gener) = Sembra a l'aire lliure
Julivert: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre) = Trasplantament i Collita, ( desembre) = Collita
Porro: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre ) = Trasplantament i Collita
Rave: (gener i desembre) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure i Collita, (desembre) = Collita
Remolatxa: (gener) = Sembra protegida i Collita, (novembre i desembre) = Trasplantament i Collita
Ruca: ( novembre) = Collita
Tomàquet: ( gener) = Sembra protegida
Pastanaga: ( gener, novembre i desembre) = Collita
Bleda:
- Com és la planta?
La bleda és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica. Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada, fulles en roseta glabres verdes la penca de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mm.
- Quina part ens mengem?
La part que és mengem es les fulles.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
All:
El bulb, amb una mida entre mitjana i gran, està compost per un nombre variable de "dents" de color morat, entre 8 i 10, i protegits per una túnica de color blanc que formen el que es coneix com a "cap d'all".
- Quina part ens mengem?
El bulb, de pell blanca, forma un cap dividida en grills que comunament són anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cadascun dels quals es troba embolicat en una prima capa de color blanc o vermellós
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
- Com és la planta?
És una planta bianual. Durant el primer any produeix les fulles i durant el segon any produeix la flor.
- Quina part ens mengem?
La part que es mengem és les fulles i la tija.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Enciam Orejona Var:
Enciam Verd Crespa Camila:
Tomàquet d'amanir:
Tomàquet Montserrat:
Tomàquet de Pera:
Pastanaga taronja
Api:
És una planta bianual. Durant el primer any produeix les fulles i durant el segon any produeix la flor.
- Quina part ens mengem?
La part que es mengem és les fulles i la tija.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Albergínia:
- Com és la planta?
La Albergínia, o Solanum melongena, és una planta herbàcia anual de la família Solanaceae, originària de l'Índia. La seva tija és forta, pubescent, rígid i ramificat. No sobrepassa els 80 cm d'alt. Té fulles grans, verdes, alternes, senceres, amb petites espines a les nervadures, vores fistonats i llargs pecíols. Les seves flors neixen en ramells de tres o cinc però només una és hermafrodita i fructificarà bé, és la que està unida per un peduncle fort a la tija.
- Quina part ens mengem?
La part que és mengem es la fruita que és diu albergínia.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Enciam:
- Com és la planta?
L'enciam, és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa. Sovint es conrea com una verdura de fulla, però també per la seva tija i les llavors.
- Quina part ens mengem?
La part que és mengem d'enciam són les fulles.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). Enciam Orejona Var:
Enciam Verd Crespa Camila:
Enciam Diveria RZ:
Tomàquet:
- Com és la planta?
Tomàquet és de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques.
- Quina part ens mengem?
És mengem la fruita que es diu tomàquet.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).Tomàquet d'amanir:
Tomàquet Montserrat:
Tomàquet de Pera:
Pastanaga:
- Com és la planta?
La pastanaga és una planta bianual que forma l'arrel i algunes fulles durant el primer any i la tija i les flors durant el segon. És clar que això gairebé mai ho veiem perquè la conreem per la seva arrel i la collim durant el primer any. A l'hort urbà, si no tenim molta profunditat, podem sembrar més juntes i collir més petites.
- Quina part ens mengem?
Les fulles SÓN comestibles i altament nutritives, riques en proteïnes, minerals i vitamines. Les fulles de les pastanagues abunden en potassi, la qual cosa pot fer amargues i per això es limita el seu ús en els àpats i la fruita que esta a sota de la terra.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Pastanaga porpra
Pastanaga blancPastanaga taronja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada