FITXA 7: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D'UN HORT VERTICAL.

25/11/14.

FITXA 7: DISSENY I CONSTRUCCIÓ D'UN HORT

 VERTICAL.

1. Buscar informació sobre els horts verticals. ( Què és un hort vertical).

- Text.

L'hort vertical es una manera d'aprofitar l'espai al balcó on pots aprofitar els espais de les parets per cultivar enciams, raves, bledes i plantes aromàtiques. 

L'estructura de l'hort vertical es d'Acer galvanitzat i esta dividit en tres parts on podràs cultivar diferents plantes.

- Fotos.

- Vídeos.

https://www.youtube.com/watch?v=2RyQ0MgkCrE

2. Esbós ( croquis) i una breu descripció.

El meu l'hort vertical el fabricaren amb material reciclat. Fare servir ampolles d'aigua de dos tipus una és més petita de 2L per plantar tomaqueres i enciams, i unes altres de 5L per plantar les pastanaga i tomaqueres, el meu l'hort vertical esta pensat per estar penjat pel sostre amb un pal i penjants les corda.

3. Quines materials necessitós.
- Ampolles d'aigua de dos tipus un de 2L i el altre de 5L.

- Terra.

- Llavor.

4. Eines que necessitós.

- Cúter.

- Corda.

- Pal llarg.

5. Procés de construcció.

Primer agafar les ampolles i tallar en les mides que vaig posar.
Segona fer un furat per posar les corda.
Tercer ficar la corda i col·locar on va les ampolles.
Quart ficar el pal en la paret en l'alçada que vull.
Cinquet ficar les plantes que plantaren.

6. Planols.

FITXA 6: QUE PLANTAREM.

21/11/14.

FITXA 6: QUE PLANTAREM.

1. A partir de la fitxa on hi ha el calendari de cultiu, heu de deduir la següent:

A) Quines plantes podem trasplantar i quan les podem collir ( només em de mirar aquells plantes que podem plantar als mesos de novembre, desembre i gener). 

B) Busquem informació sobre les plantes trobades en l'apartat anterior. Buscarem el següent:

- Com és la planta? 

- Quina part ens mengem?  

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).  

A) Bleda: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 All: ( gener, novembre i desembre) = Sembra a l'aire lliure

 Api: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 Albergínia: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Collita

 Moniato: ( gener) = Sembra a l'aire lliure, ( novembre) = Collita

 Carbassa: ( novembre i desembre) = Collita

 Canonges: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 Ceba: ( gener i desembre) = Sembra protegida i Collita

 Col: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Trasplantament i Collita

 Coliflor: ( gener, novembre i desembre) = Collita

 Escarola: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre) = Collita

 Espinac: ( novembre i desembre) = Collita

 Pèsol: ( novembre i desembre) = Collita

 Fava: ( gener) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, ( desembre) = Sembra a l'aire          lliure i Collita.

 Enciam: ( gener) = Sembra protegida, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure, Trasplantament i Collita, ( desembre) = Collita

Nap: ( gener) = Sembra protegida

Meló: ( gener) = Sembra a l'aire lliure 

Julivert: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre) = Trasplantament i Collita,                ( desembre) = Collita

Porro: ( gener) = Sembra protegida i Collita, ( novembre i desembre ) = Trasplantament i Collita

Rave: (gener i desembre) = Collita, ( novembre) = Sembra a l'aire lliure i Collita, (desembre) = Collita

Remolatxa: (gener) = Sembra protegida i Collita, (novembre i desembre) = Trasplantament i Collita

Ruca: ( novembre) = Collita

Tomàquet: ( gener) = Sembra protegida

Pastanaga: ( gener, novembre i desembre) = Collita

Bleda:

- Com és la planta? 

La bleda és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica. Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada, fulles en roseta glabres verdes la penca de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mm.

- Quina part ens mengem?  

La part que és mengem es les fulles.

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).  

All:

- Com és la planta?
El bulb, amb una mida entre mitjana i gran, està compost per un nombre variable de "dents" de color morat, entre 8 i 10, i protegits per una túnica de color blanc que formen el que es coneix com a "cap d'all".
 - Quina part ens mengem?  
El bulb, de pell blanca, forma un cap dividida en grills que comunament són anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cadascun dels quals es troba embolicat en una prima capa de color blanc o vermellós

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 

Api:

- Com és la planta?
 És una planta bianual. Durant el primer any produeix les fulles i durant el segon any produeix la flor.
 - Quina part ens mengem? 
La part que es mengem és les fulles i la tija.
- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 

Albergínia:

- Com és la planta?

La Albergínia, o Solanum melongena, és una planta herbàcia anual de la família Solanaceae, originària de l'Índia. La seva tija és forta, pubescent, rígid i ramificat. No sobrepassa els 80 cm d'alt. Té fulles grans, verdes, alternes, senceres, amb petites espines a les nervadures, vores fistonats i llargs pecíols. Les seves flors neixen en ramells de tres o cinc però només una és hermafrodita i fructificarà bé, és la que està unida per un peduncle fort a la tija.

 - Quina part ens mengem?

La part que és mengem es la fruita que és diu albergínia.

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 

Enciam:

- Com és la planta?

L'enciam, és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa. Sovint es conrea com una verdura de fulla, però també per la seva tija i les llavors.

 - Quina part ens mengem?

La part que és mengem d'enciam són les fulles.

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 
 Enciam Orejona Var:

Enciam Verd Crespa Camila:

Enciam Diveria RZ:

Tomàquet:

- Com és la planta?

 Tomàquet és de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques.

 - Quina part ens mengem?

És mengem la fruita que es diu tomàquet. 

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats).
Tomàquet d'amanir:

Tomàquet Montserrat:

Tomàquet de Pera: 

Pastanaga:

- Com és la planta?

La pastanaga és una planta bianual que forma l'arrel i algunes fulles durant el primer any i la tija i les flors durant el segon. És clar que això gairebé mai ho veiem perquè la conreem per la seva arrel i la collim durant el primer any. A l'hort urbà, si no tenim molta profunditat, podem sembrar més juntes i collir més petites.

 - Quina part ens mengem?

Les fulles SÓN comestibles i altament nutritives, riques en proteïnes, minerals i vitamines. Les fulles de les pastanagues abunden en potassi, la qual cosa pot fer amargues i per això es limita el seu ús en els àpats i la fruita que esta a sota de la terra.

- Quines varietats hi ha? ( heu de dir tres varietats). 

Pastanaga porpra

 Pastanaga blanc

 Pastanaga taronja

FITXA 5: JORNADA VERDA.

FITXA 5: JORNADA VERDA.

1r: Mapa de Manresa.

Captura pantalla= Foto per editar posant els punts per on passarem.

2n: Punts Marcats sobre la foto-mapa.

1. Institut. 

2. Plaça Catalunya.

3. Pont nou.

4. Parc de Cardener.

5. Pont vell.

6. Font de Sant Pau.

7. Mal Balç.

8. Abocador.

9. Pedrera.

10. Bufalvent.

11.Cal gravat.

3r: Explicar cada punt. I posar una foto de cada punt.

1 i 2:

3.

1. Institut: Lluís de peguera. Centre escolar, més tard Institut Lluís de Peguera. És un projectat cap al 1906. Havia fet primer un projecte per un solar en el carrer Carrió cantonada Saclosa, però havent canviat el seu emplaçament, aprofità els mateixos plànols obrint però les ales laterals a l'ésser el solar més ampli. Consta d'un cos central amb accessos i aula magna i dos laterals. Malauradament hi han hagut moltes reformes, tanmateix en l'actualitat.

2. Plaça Catalunya: Es una plaça que esta a Manresa on el mitg hi ha un colegi i també hi ha un parc .

 3. Pont Nou: Pont Nou de Manresa és un pont que travessa el riu Cardener a l'alçada del cementiri de Manresa. És un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construït a principis del segle XIV sota la direcció de l'arquitecte barceloní Berenguer de Montagut, que també projectà les esglésies de la Seu i del Carme. 

 4. Parc del Cardener: Amb uns vuit quilòmetres de longitud. Actualment l'Ajuntament de Manresa està impulsant una important actuació entre el Pont Nou i el Pont del congost per a l'adequació de l'espai com a parc compatible amb el lleure urbà.

 5. Pont Vell: El pont Vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa. El pont ha sofert diverses destruccions. El pont,  que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25m sobre el cabal del riu.

 
6. Font de Sant Pau: Era una font en un lloc humit amb moltes plantes i poc sol. Estava situada en un lloc baix de la carretera i no es potable l'aigua.

 7. Mal Balç: El Mal Balç ( Manresa ) és un exemple de vessant esglaonat com a conseqüència de l'erosió diferencial. En aquest indret, com a tot el sud de Manresa, abunden els fòssils marins.

8. Abocador: L'abocador de residus municipals del Bages es troba al terme municipal de Manresa. La seva titularitat és pública des de 1982 en que va passar de ser un abocador incontrolat a ser gestionat per la Mancomunitat de Municipis.

9. Pedrera: Es tracta d'una antiga pedrera que es va deixar d'explotar fa una anys però que encara hi ha molta pedra per treure. Es pedra de molt bona qualitat amb un beta blava. Mes avall de la pedrera hi ha uns camps que poden cultivar. En total es de 11.000 m2. El terreny es troba agafant la carretera que segueix el riu sortint del Xup a un Km mes o menys.

10. Bufalvent: Em passar per un recorregut on havien diferents naus industrials on feien diferents coses.

 11. Cal graval: Es una plaça que esta el costa de Balconada i també hi ha un institut i restauram.

 

Fitxa 4: Eines. ( continuacions)

26/09/14

FITXA 4: EINES. (continuacions)

• Seguir el model de la fitxa 3 heu de buscar informació sobre:
  “ Arpellot, Rampins, Carreta, Xapeta, Càvec, Senalla, Forca, Pala.”
  Arpellot (cat)/ Azada de puntas (cast)/ harrier (angle).
  1. L'arpellot és una eina semblant a una aixada. Té una fulla rectangular semblant a l'aixada, però a l'altre extrem té dues pues i un mànec de fusta.
  2. L'arpellot serveix per cavar, remoure pedres, remenar fems, llavor herbes, etc.
  3. Una fotografia.
  
  
  
  4. Un dibuix.
  
  
  
  5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.
  
  
  
  Rampins (cat)/ Rastrillo (cast)/ ramp (angle).
  1. Eina consistent en un mànec llarg que per un extrem d'un travesser del qual surten diverses puntes i pot ser de fusta o de ferro.
  2. Serveix per arreplegar la palla l'herba segada, etc. I també per aplanar la terra, o gratar-la, etc.
  3. Una fotografia.
  
  
  
  4. Un dibuix.
  
  
  
  5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.
  
  
  
  Carretó (cat)/ Carretilla (cast)/ wagan (angle).
  1. El carretó és un petit vehicle normalment d'una sola roda dissenyat per a ser propulsat per una sola persona.
  2. Serveix per transportar coses.
  3. Una fotografia.
  
  
  
  4. Un dibuix.
  
  
  
  5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.
  

Xapeta (cat)/ Xapó (cast).
1. Eina formada per una fulla rectangular de ferro que pot tenir diverses mides amb un ull per on passa un mànec de fusta proporcionat a la mida de la fulla.
2. Serveix per cavar, entrecavar, sembrar, llevar, herbes, etc.
3. Una fotografia.



4. Un dibuix.



5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.



Càvec (cat)/ Azadán (cast)/ hoe (angle).
1. Un càvec és una eina agrícola molt utilitzada pels horts molt semblant a l'aixada.
2. Serveix per cavar, fer solcs, recs, etc.
3. Una fotografia.



4. Un dibuix.



5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.



Senalla (cat)/ Cesta (cast)/ Cart (angle).
1. La senalla és un recipient d'espart o de goma més, ample de boca que de baix, té dues nanses. Hi ha diverses formes (radó, quadrat) i mides.
2. La senalla serveix per posar i transportar principalment terra, fems, collita, etc.
3. Una fotografia.



4. Un dibuix.



5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.



Forca (cat)/ Horca (cast)/ gallows (angle).
1. Es una eina que té un pal o mànec llarg i un extrem té dues o més puntes o branques. Normalment el mànec és de fusta i les pues de metall.
2. Serveix per alçar o regirar el compost. En l'agricultura tradicional s'utilitza per ventar a l'era o apilar la palla a l'herba.
3. Una fotografia.



4. Un dibuix.



5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.



Pala (cat)/ Pala (cast)/ shouel (angle).
1. La pala és una eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i té un mànec de diàmetre variable i de fusta.
2. La pala l'utilitzem per recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pol voreta.
3. Una fotografia.



4. Un dibuix.



5. Dibuixar dins de 4 vinyetes les feines de l'hort que pots fer amb l'aixada.